La pedagogia Waldorf

Les escoles Waldorf són organismes socials que es caracteritzen per no ser selectius, per ser multiculturals i mixtos, per no tenir una estructura de direcció jerarquitzada i, per posseir una educació centrada principalment en el nen i basada en el continu estudi de l’ésser humà en desenvolupament.

Steiner va crear la pedagogia Waldorf i la va basar en el coneixement profund de l’home i del món. La primera escola en adoptar aquesta pedagogia va ser l’escola coneguda com a die Waldorfschule, fundada per Rudolf Steiner el 1919 a Stuttgart, ciutat d’Alemanya. Va ser creada per educar els nens dels treballadors de la fàbrica de cigarrets Waldorf Astoria, tot i que Steiner es va encarregar personalment de donar classes nocturnes als obrers de la fàbrica i de formar els mestres fundadors de l’escola. En pujar al poder Hitler i implantar el nazisme, les escoles Waldorf van ser tancades, ja que no es podia consentir una pedagogia basada en la llibertat. Però, el 1945, acabada la Segona Guerra Mundial, les escoles van tornar a funcionar i van començar a estendre’s per tot el món.

L’educació Waldorf, en general, té tres funcions principals: capacitar al nen per manejar la seva vida en el món de l’adult, aportar joves a la societat amb les eines i les capacitats necessàries per satisfer les necessitats de l’educació i donar als nens una formació moral pel bé de la societat i per preservar el nivell cultural.

Quant a l’ensenyament, practica un enfocament evolutiu en funció dels aspectes fisiològics, psicològics i espirituals del nen. D’aquesta manera, en funció de l’edat dels infants corresponen unes o altres formes d’aprenentatge. Per aquest motiu, a les escoles Waldorf l’ensenyament s’imparteix en grups per edats i mixtos i, aquest fet suposa l’existència de diferents capacitats. Mitjançant aquest procés, els nens aprenen a acceptar i apreciar les aptituds dels altres i a valorar les seves amb la finalitat de superar-se a ell mateix i no superar als altres. 

Aquesta filosofia es pot veure representada en els festivals escolars organitzats per les escoles Waldorf, en què els infants mostren als seus pares i amics els diferents treballs i tasques que han estat realitzant amb els mestres del centre a les aules. L’únic objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes se sentin orgullosos del treball realitzat i de poder representar el que saben fer davant dels seus familiars. Aquests festivals estan dissenyats específicament per a cada edat amb la finalitat que els alumnes els puguin viure d’una manera pròpia i personal, els estils de les representacions varia segons l’edat i l’evolució dels alumnes i, a més, donen molta importància a les estacions de l’any, ja que cada festival forma part d’un cicle que a més de mostrar el canvi extern de les estacions al llarg de l’any, expressa el sentiment intern del calendari espiritual.       

     

Un altre aspecte que té molt en compte aquest model educatiu és el medi ambient, ja  que a les escoles Waldorf juga un paper principal: l’escola intenta transmetre aquesta idea als seus alumnes des de ben petits mitjançant jocs, cançons i activitats amb la finalitat que s’interessin i se sentin responsables del món natural que els envolta.