Escola Waldorf-Steiner el Til·ler – Projecte educatiu

L’Escola Waldorf-Steiner el Til·ler es basa en la pedagogia Waldorf. Una pedagogia que es centra en el nen i intenta assolir totes les seves necessitats. D’aquesta manera, els nens no fan el mateix en cada curs, ja que per aquesta pedagogia el centre és el nen i el que s’estudia és l’evolució i el creixement que segueix el grup. O sigui que no hi ha marcat el que s’ha de fer, es tenen uns objectius marcats però no la manera d’arribar a aquests objectius. La manera d’arribar depèn del grup, de l’entorn, del país, etc. 

L’escola té una manera mística i global d’entendre el món i l’home i té molt en compte l’evolució física, anímica o interior del pensar, el sentir i del que és la voluntat del ser. Això està també lligat a la societat històrica i al context social del moment, cal mirar tot en conjunt, ja que no només és ensenyament-aprenentatge, sinó que també es tracta de despertar capacitat.

Horari del centre

En aquest centre els nens només acudeixen a classe al matí, de tres quarts de nou a tres quarts de dues. Tot i que els de cinquè tenen una tarda reservada per fer tallers i els de sisè dos tardes per fer tallers de fusta i pedra. L’escola ha decidit adoptar aquest horari intensiu perquè tot va lligat, ja que el nen quan ve a la tarda no recorda les coses que ha fet durant el matí, sinó que ve amb el cap ficat en el que farà a la tarda sense tenir en compte les coses ja donades. En les primeres hores es fa la part més mental, on es donen diferents conceptes, i després la part pràctica, en què es fan treballs artístics i tallers. Es fa d’aquesta manera amb la finalitat que el nen no s’esgoti de tants conceptes, ja pensen que els nens no només aprenen mitjançant conceptes, sinó que hi ha molts més mètodes.

Assignatures i mètode d’ensenyament

Per a una escola Waldorf dels cero als set anys és educació infantil, dels set als catorze primària i de catorze fins que acaben és secundària i batxillerat. Les assignatures es fan en funció del moment i el clima o actitud dels nens, per exemple la física no entra en qualsevol moment, entra en un moment molt concret del procés tot i que coincideix bastant amb el que demana el departament. A nivell de currículum no és gaire diferent l’actitud final de sisè d’una escola normal i d’una Waldorf, tot i que el moment de donar les assignatures sí que és bastant diferent. En aquesta escola durant primer i segon no hi ha assignatures, només es fa lectura, escriptura i treball artístic; a tercer ja es comença amb coses més socials, com comentar un edifici; a quart es dóna una primera idea de què és una aula botànica; i a cinquè i sisè ja entra geometria i conceptes més progressius. Les assignatures es fan per períodes de quatre setmanes, per exemple: quant a l’assignatura de matemàtiques, durant les dues primeres hores es fa la classe principal, on els nens experimenten moltes vivències i després es fan les fraccions o la resta portant, els percentatges, les potències, les àrees, etc. Tot es fa com en un bloc unitari. La base perquè el nen pugui interioritzar bé el tema és la seva introducció: per entrar-hi bé cal seguir un temps perquè els nens no només assimilin conceptes petits, sinó que busquin la vivència lligada al moment.  Una gran diferència que caracteritza aquesta escola envers la resta és que primer s’ensenya a escriure i un cop l’escriptura està ja integrada s’ensenya a llegir, en canvi en les escoles normals els nens primer aprenen a llegir i després a escriure.

Mètode d’avaluació

L’avaluació que segueix aquest centre és qualitativa i està marcada per l’observació, ja que a l’escola es fa un treball d’observació diari dels nens, del seu creixement físic i emocional. La finalitat d’aquesta avaluació és seguir l’evolució individual de cada alumne i observar la relació existent entre cada grup. A nivell intern es realitza una avaluació trimestral, però aquesta informació no es passa als pares. En la primera els mestres es reuneixen i cada tutor representa la imatge del seu grup classe; en la segona es parla de cada alumne de manera individual i en la última es realitza l’avaluació final, en la qual es té en compte l’avaluació que ha seguit el nen d’una forma bastant objectiva.

Distribució interior de les aules

A l’escola Waldorf-Steiner el Til·ler les aules són mòduls de fusta i cadascuna d’elles està composta per dotze o tretze nens. Les aules estan totalment adaptades als nens i disposen del material necessari per a la realització de les activitats que els alumnes fan al llarg de tot el curs. Entre d’altres, hi ha una pica on els nens es poden rentar les mans, els pinzells, etc.; una prestatgeria en la qual els nens guarden els seus quaderns de treball, les manualitats fetes a classe i, altre material escolar; un armari on els alumnes deixen la bata, les botes d’aigua, la jaqueta...; una taula amb una serra, fusta, llimes, etc. Un dels aspectes més característics de les aules d’aquesta escola són les pissarres, les quals, a diferència d’altres escoles, no s’ha canviat per una de digital. La pissarra forma part de l’ensenyament i l’aprenentatge dels alumnes, ja que tot el que s’explica a classe s’apunta a la pissarra d’una manera artística amb la finalitat que els alumnes prestin atenció i es sentin interessats pels conceptes mostrats pel professor o pels mateixos alumnes. Al final de cada classe la pissarra acaba així: